Confraria del Sant Crist de la Pau i Confraria de la Dolorosa

print pdf

 

LA CONFRARIA DEL SANT CRIST DE LA PAU I LA CONFRARIA DE LA DOLOROSA, LA SEVA HISTÒRIA

 

El naixement de les Confraries d’Aldover va donar-ser gràcies a tot un cúmul de molts i molts factors de vegades a prop i de vegades llunyans en el temps... que algú recorda... i trasllada una idea a una altra persona i aquesta en convenç a d'altres, i així successivament fins que la muntanya és tant i tant gran que ningú no sap com ha començat. Possiblement em deixaré peces i no és voluntat de qui escriu el fer-ho, sinó que se m'escapen aquests petits gestos que han fet grans coses, però confio en que hi hagi qui ho subsani.

 

Començaré per afirmar que Aldover és un poble petit i, en un principi, no tenia Confraries; res estrany... a dia d'avui sembla estrany que a un poble no hi hagi una Confraria, doncs, això passa i que hi ha pobles en que no n'hi ha.

 

La nostra història es remunta a l’any 1998, en aquells anys durant la Setmana Sant únicament es feien els actes religiosos que marcaven el final de la Quaresma, i poc a poc la Processó de Divendres Sant minvava en quant a participació, fins que va arribar un moment en que gairebé s'havia perdut la tradició i la il•lusió d'anar-hi,... de portar les imatges del Sant Crist i la Dolorosa pels carrers del poble (cosa que solien fer els “quintos”)... suposo que tots els pobles passen en més o menys mesura per aquestes circumstàncies. Però havia que posar-hi remei, i així es va fer.

 

De sempre han tingut un bon reconeixement a Aldover i altres poblacions de la Comarca les Processons de Tortosa, ...la del Diumenge de Rams, la del Silenci,... quina solemnitat i quina expectació aixecaven, la gent anava a veure-les, tothom frisava per portar les imatges... i a nosaltres ens feia falta res... un canvi per donar una mica de vida davant la Mort i Resurrecció de Jesús. Sent així com varen sorgir les Confraries... del desencís del passat i d’una il•lusió molt forta de cara el futur.

 

Aquí al poble teníem gent coneixedora de la tradició de les Confraries, tot i que no posaré noms per no deixar ni oblidar ningú. Doncs bé, aquesta persona va passar la veu, oferí la seva experiència per tirar endavant el projecte,... com els he dit al principi les coses no es fan d'un dia per a l'altre i aquesta veu que es va fer sentir, va tenir repercussió... 

 

Es va haver d'esperar el ressorgiment del moviment associacionista que promovia la Generalitat, sobretot per tal de incorporar-hi a la dóna. Quan es va constituir, l'Associació de Dones d'Aldover aquesta idea es va començar a fer realitat i, mercès a un plantejament iniciat per l'Associació, es va convocar a tots els doverencs i doverenques a una reunió, l'any 1998, per potenciar els actes de la Setmana Santa, per tornar-la a viure. D'aquesta reunió van néixer les dues Confraries d'Aldover, la del Sant Crist de la Pau i la de la Dolorosa. L'acollida i la resposta de la gent fou immediata.

 

D'il•lusió i de ganes en sobraven per tot arreu, però calia tirar-ho endavant i en aquells moments no es sabia ben bé com... però un cop presa la decisió s'havia de tirar endavant amb el repte... i era l'hora de mirar-nos a un bon mirall, i allí estava, com sempre ha estat, la ciutat de Tortosa una autèntica font de cultura per instruir-nos. A ella van acudir les responsables de les Confraries que havien sorgit de la reunió per demanar ajuda i consell.

 

Es va anar al Convent de Santa Clara i es va parlar amb les monges per demanar-los aquesta ajuda que ens era necessària, i ens la van donar més enllà del que elles creien. Ens van donar el seu recolzament, fórem acollides com a germanes petites plenes de coratge per començar a aquest projecte de les Confraries, però calia fer-ho poc a poc. Allí ens donaren el patronatge dels hàbits i és d'allí l'origen dels nostres hàbits. L'hàbit de la Confraria de la Dolorosa de color morat, porta bordat el cor amb els seus 7 punyals al davant, i el del Crist és blanc-cru amb un peto negre de vellut per davant i per darrera, i la creu bordada al caputxó.

 

La primera vegada que van sortir les Confraries ja es va poder veure el fervor de la gent, la seva curiositat,... havien aconseguit captar novament la seva atenció i vam aconseguir que el poble d'Aldover acollirem amb entusiasme la idea, no cal que us digui que per a les organitzadores allò va ser motiu d'alegria, podien sentir-se molt contentes. El recolzament és molt important quan ben bé no es sap com anirà allò que vols transmetre a la gent, fer-li viure el projecte com si fora de tots per a tots. La veritat és que es va aconseguir l'objectiu de fer viure i sentir la Setmana Santa. 

 

L’any 2008 les Confraries varen iniciar també el seu procés de legalització, quedant definitivament legalitzades a principis de 2009.

 

Des de les Confraries cada cop es preparaven actes i conferències per a la Setmana Santa, cada cop més i més solemnes, més participatius, més compromesos... la participació de la Colla de Tabalers i Grallers Aldowayra d'Aldover en la Setmana Santa també fou important, primer acompanyant la Processó de Divendres Sant, i després amb la Tamborada de Divendres Sant al migdia.

 

La curiositat despertada a la gent i les ganes de fer-ho tot una mica més oficial va fer pensar a les responsables de les Confraries que s'hauria de fer un pregó per la Setmana Santa, i des de l'any 2001 persones de diferents àmbits ens han concedit l'honor de ser els pregoners de la Setmana Santa d'Aldover... des del President de l'Agrupació de Confraries de Tortosa, Sr Josep Borrell; el President Confraria St Antoni del Pagesos, sr Pedro Luque; el President de la Confraria de les 5 Llagues, Sr Mascarell; el Representant del Tambors de la Confraria de St Antoni del Pagesos, Sr Paco Zumaquero; el Coordinador del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de les Terres de l'Ebre, el sr. Antoni Sabaté; el president de l'Associació de pares contra la droga i president del grup d'oració de matrimonis, sr. Miguel Julià; una de les escriptores més prolífiques de les Terres de l'Ebre, Na Francesca Aliern: el Delegat de Justícia de les Terres de l'Ebre, sr. Federico Diego; la senyora Carmen Queralt i Tomàs, llicenciada en antropologia per la Universitat Autònoma de Barcelona; la senyora Josefa Espinach Lapeira, dedicada a la Docència; i enguany comptarem amb el sr Claudio Martorell Roig. Confio en que la memòria no m’hagi fallat i m’hagi deixat alguna persona, si és així preguem ens disculpin.

 

Intentem aconseguir viure la nostra Setmana Santa de manera que no es torni a perdre aquesta il•lusió que va fer sorgir les Confraries, fent-la més participativa, més oberta,...

 

Començant per l'Acte de la Penitència, el Dijous Sant dia de la mort i l'hora Santa. El divendres a les 10h del matí amb la Processó pel Calvari del Cementiri que, per cert, és del pocs que hi ha, allí es resa el Via Crucis. Des de primera hora de Divendres Sant membres d’ambdues Confraries fan torns de vetlla a l'Església per tal que la gent del poble pugui visitar el Santíssim, ja que tenim un sol mòssen per a tres pobles i d'aquesta manera pot estar l'Església oberta.

 

A les 12 del migdia els tabalers es preparen per a la trencada de l’hora davant l’Església, aquest acte ha esdevingut molt nombrós mercès a la participació d’algunes de les Confraries de Tortosa, de Jesús i Vinaròs... que juntament amb els membres de la Colla de Tabalers d’Aldover i durant 1 hora trenquen l’harmonia i tranquil•litat dels carrers de la Vila amb el so del tabal, el bombo i la caixa. Comencen i acaben a l’Església, finalitzant amb una petita exhibició a la plaça de l’Església d’algunes de les confraries que hi participen.

 

Després a la tarda l'ofici corresponen, i a la nit la Processó de Divendres Sant.

 

La processó sempre va encapçalada pel Crist, que és portat i acompanyat per devots de la seva Confraria, desprès va la gent del poble, a continuació els tambors. Darrera ells La Dolorosa, portada i acompanyada per devots de la seva Confraria tancant la processó el mòssen de la parròquia i les autoritats municipals. Quan les imatges són a l'Església, desprès d'haver recorregut els carrers principals de la Vila, es procedeix a adorar el Crist, és un moment únic i especial; tothom que hi acudeix ho fa amb goig i alegria a la cara, reflex de la satisfacció que dóna el complir el deure com a cristià.

 

Poc a poc hem anat fent de la Setmana Santa una vivència més sentida, més solemne, més acollidora, més participativa... i el mèrit no és de les Confraries sinó de la pròpia gent... les Confraries seriem, en aquest cas, la pedra tirada al riu i les petites ones que fan que tot sigui bonic i perfecte són la gent que any rere any participen, col•laboren i gaudeixen de la Setmana Santa.

 

En  definitiva, la Setmana Santa és el temps més important per als Confrares,... és la nostra Setmana Gran. Sí, … Setmana Gran anomenada així per la importància que té per a nosaltres tots plegats el celebrar el misteri de la Redempció de Crist, i el  misteri de la mort que dóna la vida,... perquè vivim en devoció, en passió, il•lusionats els dijous sant, l'hora santa, Via Crucis i Processó del Divendres. Es allí caminant al costat del Crist i de la Dolorosa quan els confrares, cadascú baix el caputxó sentim i vivim intensament la seva intimitat vers al Crits i la Dolorosa, pregant i donant-li les gràcies.


Pocs falten a la Processó, tots tenim ganes de transportar les imatges, tots volem sortir al seu costat (cosa que no pot ser) orgullosos de compartir un recorregut de processó per a finalment fer-li a la seva mare la Dolorosa un passadís respectuós i humil per a que sigui ella la que entre en 1r lloc a l'Església de tornada.